La Crónica de Don Campillo; I tú, “¿Luchas o escuchas?”

0
857

Barça CBS vs UE Matarò

Cal plantejar-se de tant en tant si estem lluitant per lluitar, per voluntariosa inercia, o estem escoltant la situacio, escoltant-nos.

La lluita aferrissada es lloable, molt, i posiblement l’esforç desfermat fins i tot ens ensufli un xut d’adrenalina absolutament satisfactori…pero que potser ens amagui el que esta passant en realitat.

Potser no ens adonem pero aquesta lluita, tal vegada, ha esdevingut una fugida endevant a partir de esforços locals que responen a situacions parcials. Apreto aqui, estrangulo alla…i qui dia pasa, any empeny…fins el moment següent, la temporada següent…el dia de la marmota…i l’agarrotament i el buit.

L’escolta, la globalitat, la rendicio al pes, ens donaran llavors les claus. No deixem que les forçes que venen en sentit contrari ens estrangulin, deixem que ens travessin…generem la nostra força des del pes. La rendicio al nostre pes, a la gravetat, la força natural, ens permetera empenyar des del sol, la terra, la nostra base, no tirar des d’un punt aillat i sense contraforts. Rendim la “voluntat” per que la força pugi.

I aqui l’escolta, de cada moment, de cada espai, dins i fora, ens dira des d’on empenyar, cap a on, quan, de quina manera…i la força es generara acompanyada, orientada, assentada…sense esforços desaforats.

Hem sentit el terra, l’amplitut del nostre pes, l’interes a l’escolta, l’afany de lluita des d’algun lloc familiar, la capacitat de replegament i desplegament…Mataró venia amb la seva força…i la varem conduir. La estem conduint a cada moment. Seguim.

Deixa un comentari