La Crònica de Don Campillo

0
1053

Crónica Cerdanyola, Granollers i Fase Jet cadet

Copa amunt pel Cadet…i Bon Nadal!!!

Dies d’emocions, intenses, molt intenses…

Avui escric en clau molt personal, i potser n’abusaré d’aquest espai que se m’ha concedit…malversació de caudals públics? Tamateix, de tant en tant aprofitar la posició de privilegi pot esdevenir molt plaent.

Venint amb el Nostre Copa d’un pas per Cerdanyola, a on la seriositat, la fermesa, la determinació, l’osadia, la qualitat, les ganes i la serenitat descarada van imprimir el segell de les aspirants amb fonaments a equip campio, una inusitada satisfacció sosegada em va inundar i va donar pas a aquells pensaments que nomes ens plantegem quan seiem una estona a una pedra del camí i observem. D’on venim, a on anem…i com. I observem sense valoracions, sense judicis. Només així podrem realment copsar l’Estat de l’Art del moment.

I sents com tot es digereix i com vitalment t’estan afectant, alimentant o emmetzinant, totes aquelles vivències.

I continues amb els calaixos recent oberts, airejats i a la vista, essent conscient de tot el que hi ha dins i tot el que has de manegar.

Mentre aixó passa, la teva Companyía s’ocupa del partit/sopar de Nadal amb Granollers, a on sembla que no passi res…pero passa…

…s’obren portes, Porta, Mónica Porta, un petó i una benvinguda. Una llàgrima i un somriure esperançat, alhora. Farem camí, faras camí.

I el camí em dú a Sant Josep. Allà em van batejar. Allà vaig veure amb 15 anys com el vell Cotonificio, Circol Católic, amb un nano dit Aito García Reneses, li pasava la mà per la cara al Real Madrid, el gran Real Madrid, de Brabender, Iturriaga, Rullan, Romay, Juanito Corbalan, Carmelo Cabrera amb els guerrillers de Badalona, Quim i Pere Costa, Agustín Cuesta, Jack Schraeder, Andrés Jimmix Jiménez, Hèctor Perotas…aquest va trencar el taulell a la roda d’escalfament, actitut, i es va tenir que aplaçar el partit al dimecres següent…eren altres temps…i alla era jo, un bus nocturn des de Barcelona, pavelló amb boira de fum i una petita ciutat rendida al Moka Slavnic guanyant aquella lliga per la Penya al costa de l’esglesia de Sant Josep.

I allà, en aquell mateix parquet les noies del Cadet van donar una lliço de la “seriositat, la fermesa, la determinació, l’osadia, la qualitat, les ganes i la serenitat descarada” que volen i no dolen, sino que poden. De qui vol apendre…i ho farà. 0-2 amb cistella de la “carn de 1-4″ num 12? Doncs un 25-0!!!

Perque allà nenes com la Inesita Alonso, amb qui he compartit minuts de pista apart, sola, amb monotones series de recuperació, et ve i et diu…

-” nomes faig la roda d’escalfament pero estic molt nerviosa…”

No, Inés, aixó es ilusió no nervis, ilusió i exemple, aixo es cor, el cor que us fara grans!!!

Alçem la Copa per les nostres cadets, totes, les de pista i les de la grada que empenyaven, brindem i vitorejem-les!!!

Em cauen les llagrimes en escriure aixó…

Una llàgrima i un somriure…

Bon Nadal!!!

 

Deixa un comentari